La llei electoral

El sistema electoral espanyol està deliberadament dissenyat per afavorir la creació de majories que puguin suportar governs estables. Això es deu a la combinació de circumscripcions petites amb un sistema de repartiment d’escons poc proporcional, que permet obtenir la majoria absoluta amb poc més d’un 35% de vots en la circumscripció i una diferència d’uns punts percentuals amb el segon.

Encara que en el seu moment va poder semblar l’opció més segura per protegir l’estabilitat política durantla Transició, en observar la distribució dels escons en les últimes eleccions (2004) em pregunto si és democràtic que la tercera força més votada sigui la sisena en nombre de representants.

La grandària de la circumscripció és el que importa
Els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola de 1978 estableixen que la circumscripció electoral per triar als representants al Congrés i en el Senat és la província. Aquesta forma d’assignar als parlamentaris espanyols, sobre la base de majories provincials, redueix considerablement el nivell de representació de les minories els votants de les quals no es troben concentrats geogràficament (el cas d’Esquerra Unida).

El problema radica que les províncies són circumscripcions massa petites com per garantir una adequada proporcionalitat entre els vots rebuts i els representants assignats a cada opció. És inevitable que com menys representants correspongui triar en una circumscripció, menys proporcional sigui el repartiment dels mateixos. El cas extrem és la circumscripció que tria a un únic representant (Ceuta i Melilla), on la llista més votada es porta el 100% dels representants, independentment del nombre de vots.

A Espanya, a causa de la gran concentració de població en determinades províncies, el 50% dels representants al Congrés són triats en circumscripcions on es trien 7 candidats o menys, sent les més freqüents les de 3, 4 i 5 representants (9 províncies de cadascun de les tres grandàries, que sumen el 31% del total). Amb aquestes dimensions, l’habitual és que siguin 2 o 3 les forces polítiques que obtinguin parlamentaris en cada circumscripció, descartant-se la resta de vots sense representant.

D’aquesta manera, és molt difícil que un partit minoritari es faci un buit en els òrgans de Govern. En el nostre actual sistema electoral, els únics partits que poden accedir a la representació parlamentària són aquells amb un respatller majoritari en el conjunt de la nació o aquells que, sent minoritaris, tenen al seu electorat concentrat en províncies clau.

En el cas que la circumscripció electoral anés única (el conjunt de l’Estat), bastarien 70.000 vots entre 26 milions (equivalents al 78% de participació) per aconseguir un representant al Congrés. No obstant això, en assignar-se els representants per províncies, avui dia 70.000 vots escampats no valen gens.Font

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s