Abstenció

A efectes estadístics és impossible distingir quan l’abstenció ha estat realitzada com una opció de manifestació de la voluntat política dels ciutadans i quan es deu a altres causes, ja siguin tècniques, ja siguin degudes a la desídia o el desinterès pel procés electoral o per la política en general. Pel que només es pot valorar aquest efecte quan existeix un volum d’abstenció anormal i una causa que ho justifiqui, per exemple quan en un referendum un partit majoritari propugna l’abstenció o per alguna raó no participa en una determinada elecció.

És important destacar que moltes persones són partidàries de no votar amb la intenció que uns altres tampoc ho facin i d’aquesta manera deslegitimar les eleccions en donar-se una baixa participació. La idea és que la classe política assumeixi el seu paper de representant del Poble i no de les elits pressionada per aquesta situació.


El principal argument d’els qui defensen aquesta postura radica en la limitació de l’acció política ciutadana en triar representants que decideixen per ells l’adreça política i no els ciutadans per si mateixos. Representa un obstacle per aconseguir una democràcia representativa: en multitud d’ocasions, l’absència de participació de la anomenada “força silenciosa”, aombra el resultat del procés electoral. En unes altres, té fins i tot com a conseqüència impedir l’entrada en vigor del text legal sotmès a consulta en un referèndum, quan així ho preveuen les condicions de la seva convocatòria.

Abstenció activa o abstenció política és un dels possibles posicionaments o postures polítiques davant una consulta popular. Consisteix en la renúncia a exercir el dret al vot en comptes d’optar per les opcions que suposen la participació en la consulta: el vot afirmatiu o negatiu (en cas de referèndum); o el vot per una o una altra de les candidatures (en cas d’eleccions). De vegades també es preconitzen altres possibilitats d’utilització del vot: el vot en blanc; o el vot nul (aquest últim no es comptabilitza com a vot vàlid, però implica acudir a l’acte de la votació).
L’abstenció activa sol ser exercida com una postura de protesta enfront d’una situació que es qualifica de falta de garanties democràtiques per els qui la propugnen. Quan l’oposició a la celebració d’una consulta popular va més enllà de l’abstenció i s’exerceix violència per impedir la seva celebració es parla d’un boicot, si es limita a dificultar l’exercici del dret al vot, o de moviment insurreccional o revolucionari si el grau de violència és a major escala.
La major significació política de l’abstenció es dóna en els molts règims on el vot és obligatori.
Igual que ocorre en el cas del vot nul la decisió ciutadana de abstenir-se té escassos efectes en la composició parlamentària, per la qual cosa pot mantenir el statu quo sense aconseguir l’objectiu d’introduir més veus crítiques al parlament i reduir els escons dels partits “nolesvotes” (PSOE, PP, CIU).Font

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s